Ha arribat l'hora de la veritat

Ja hem preparat les esmenes que Refundar Convergència, en tant que col·lectiu proposa i com no podia ser d'altra manera segueix els documents que ja han estat penjats en aquest mateix blog "nou paradigma per al catalanisme" i "fuñll de ruta per a la independència".
Ara cal que siguin assumides per les Agrupacions del partit, perquè el Reglament del Congrés no permet que els delegats puguin presentar-les a títol individual, i menys encara col·lectius com el nostre.

Us adjunto una carta que m'ha fet arribar en resposta a aquests textos d'un dels membres del nostre col·lectiu, que em sembla molt interessant.

J.Fonollosa


Bond ia, Joan,

El text que has passat és el mateix que hi vas posar en el bloc amb l'afegitó del recent estudi de la UOC, que de fet confirma que no estem sols, que hi ha una base social prou àmplia per avançar cap a la plena sobirania, per tant estic molt d'acord amb l'anàlisi i ara per ara no se m'acut res rellevant per afagir-hi.

Ahir em vaig baixar les 4 ponències de la web de CDC, de les que he fet una ullada ràpida gens profunda i m'he començat a llegir amb deteniment la primera, marcant els punts que considero més rellevants, i encara que de forma provisional si que et puc avançar que l'anàlisi històrica és prou acertada i correcta. A més, si pot estar d'acord o no en que s'hagi procedit en el passat d'una determinada manera, vull dir en la modernització d'Espanya, però això ha estat així, és un fet indiscutible, com també que els resultats han estat exitosos i, tal com l'he sentit dir a l'Artur o al President Pujol (ara no recordo qui) Espanya ni ens ho agraïrà ni reconeixerà mai, i CDC ha perdut bous i esquelles en aquest camí, és a dir, ha fet un sacrifici que li ha costat vots i militants (jo en sóc una prova vivent). Molt bé, es va fer bé o no, però es va fer i ara aquesta no és la qüestió, la qüestió és la tria del nou camí a seguir a partir d'ara, vaja, el nou paradigma, i és aquí on discrepo de la ponència oficial primera i on estic d'allò més d'acord amb tu, només la independència ens pot portar no ser anorreats no tan sols políticament o socialment, sinó també econòmicament, només la independència ens pot aportar llibertat i benestar, només cal ser bons administradors dels nostres recursos, com ho són els bascops per posar un exemple: qui conegui com ha evolucionat Euskadi en els darrers 25 anys (jo ho conec, hi he viatjat força sobint) ha de sentir enveja sana de com és de millor (sanejament de l'antigament malmesa Ria del Nervión convertint-la en una meravella amb el Gungenheim, pont de'n Calatrava i el nou Palau de Congresos, nou aeroport també de'n Calatrava popularment conegut per la Paloma, sanejament de sòls industrials greument contaminats, nova xarxa d'autopistes - de peatge amb la diferència que no financen les espanyoles com ho fem nosaltres - i en general un paisatge molt bonic i preservat - Reserva de la Biosfera de l'OKA per posar un exemple -, etc...). Els bascos han sabut administrar els seus recursos mantenint activitat industrial malgrat l'enorme llast d'ETA, fent una diplomàcia internacional molt eficaç (ara l'Unió Europea els ha reconegut el dret a mantenir furs i política fiscal pròpia, en contra del que l'estat espanyol ens ha volgut fer creure i que ha intentat combatre diplomàticament sense saber-ho guanyar - gol, Euskadi 1 i Espanya 0-).

Resumint, el full de ruta ha de contemplar la independència com a fita pel progrés econòmic, de benestar, social i polític del País que volem deixar als nostres fills (jo a les meves 2 filles de 14 i 11 anys en particular).


No sé si quan m'acabi de llegir la primera ponència oficial se m'acudiran més coses, de moment t'aqvanço el que t'he exposat.

M'he fullejat també la quarta i he anat a buscar la proposta de nova llei electoral, i m'he sentit força decebut, i hi haurem d'actuar fort. Es tracta de la proposta "semi" de llistes obertes, del sistema mixt que suposa: aproximadament la meitat dels diputats al Parlament s'escollirien en llistes obertes per circumscripcions electorals i la meitat amb llista tancada elaborada pels partits: EM SEMBLA MALAMENT, sembla que es vulgui canviar tot per que res no canvïi. Estic convençut que el 100% dels diputats han de ser escollits en llistes obertes, com es fa als Estats Units. Sé que és dur per que ho entenguin els polítics professionals actuals, que tots ho són mercès a haver estat inclosos en llistes tancades elaborades sovint pels dirigents dels partits, a qui deuen obediència, o fiscalitzades molt d'aprop. NO, els diputats, els nostres representants hon han de ser dels electors, a qui han de deure major fidelitat que als aparells de partits (recordar el cas del Regne Unit, a on en Tony Blair tenia més problemes per ser convincent amb els diputats del seu propi partit que amb els conservadors en les periòdiques sessions de check&balances de Westminter quan es tractava de la guerra de l'Iraq o en altres espinosos temes, ja que els diputats allà es deuen pel damunt de tot als seus electors, els quals tenen la oportunitat de cantar-los-hi la canya). Hem de donar nosaltres lliçons de democràcia als Estats Units i Regne Unit? o pot-ser hem d'aprendre de la seva secular tradició democràtica? El poder ha de ser del poble o dels partits? a on ha de recaure la sobirania? Per a mi és ESCANDALÓS veure per la televisió com tant en el parlament espanyol o català, a l'hora de les votacions els portanveus parlamentaris aixequen la ma i amb els dits assenyalen als diputats del seu partit que han de votar, com si fossin nens sense cap mena de criteri: NO, els diputats han de respondre SEMPRE a la seva consciència que els ha de dictar el sentiment majoritari dels seus electors, i els partits han de permetre l'agrupació de gent amb un objectiu o projecte força comú o semblant de país. Estic absolutament en contra de la partitocràcia, que és el que tenim ara i en coneixem prou la seva gran capacitat manipuladora amb grans possibilitats de corrupció.

Per a votar el que un senyor indiqui amb els seus dits no cal que els parlamentaris vagin al Parlament, només cal que hi assiteixin 1 representant per partit i que disposi de tants vots com representació hagi obtingut, economitzariem en sous i temps i seria meys hipòcrita.

Resumint: cal anar cap a una nova llei electoral 100% de llistes obertes i que continuï amb la correcció de representació dels territoris menys poblats, cosa que s'ha de tenir en compte en el disseny de les ciorcumscripcions electorals. Farà mal a algú, però ens volem creure la democràcia o no?.

CAL RECORDAR A ALGUNS EL DARRER PARÀGRAF DEL DISCURS DE L'ARTUR DEL 20-N, o és que va ser un brindis al Sol?.

L'enorme pes que els alcaldes tenen a CDC, gent tota ella coneguda i respectada pels seus electors, ens han de fer perdre la por en aquest canvi. Quan visito al meu amic Agustí López en el seu poble, Sort, veig com la gent se l'estima. És a partir d'aquí que hem de construïr i vertebrar la nostra nació. Si has llegit la Democràcia a Amèrica, que fa 200 anys va escriure Alexis de Tocqueville, recordaràs l'enorme pes del municipalisme en la construcció i vertebració dels Estats Units, que es va fer d'abaix a dalt, i copsant-ho es pot entendre l'enorme patriotisme que tenen els nordamericans, ja que la inmensa majoria de ciutadans senten la seva nació com quelcom propi i íntim.

Rep una forta abraçada i ànims. A la propera, més.

Albert Vidal Martí