D'acord!

M'he llegit el contingut del blog, i crec que la proposta d'obviar el referèndum i carregant el pes de l'acte d'autodeterminació al Parlament, ja que això seria la conseqüència de l'aplicació immediata dels punts del programa electoral que farien referència a l'autodeterminació o independència dels partits polítics nacionalistes que haurien concorregut a les eleccions, és de pura lògica. En Macià va proclamar la República Catalana desprès de coneixer-se els resultats electorals de les eleccions MUNICIPALS, que ni tan sols eren generals, i aquest és el procediment que cal recòrrer. Jugar correctament aquesta carta ens situaria en avantatge respecte a la proposta de referèndum pel 2014 d'ERC, ja que pura lògica la proposta parlamentària és clarament més pràctica i millor.

Estic absolutament d'acord en que la base de discussió per la independència ha de ser l'econòmic, el maltracte crònic que l'estat espanyol ens depara a tots els que vivim a Catalunya, i que afecta a la qualitat de vida de tots els que hi vivim, de socarrel generacional, immigrats als anys 50 i 60 d'Andalusia, Múrcia, Extremadura, Aragó etc., com dels nouvinguts, magribins, subsaharians, llatinoamericans, de l'Europa de l'Est, etc. La sanitat, ensenyament, infrastructures, medi ambient, etc., ens afecta a tots. A més a més, des de petit sempre he considerat que no he nascut nacionalista, que m'ho han obligat a ser amb les endèmiques humiliacions, més grosses o petites, molt o poc simbòliques, sempre culturals i sovint econòmiques.

Com veig que aquests punts ja s'inclouen en les ponències aprobades aquest cap de setmana, ja veig que s'està preparant el camí per tal que faci efectiu el compromís adquirit vers vosaltres de tornar-me a fer militant de CDC, i em sento empès pèr la terrible ineficàcia i incompetència que amb tot descaro juntament amb baralles internes emana dia si i altre també del Govern de la Generalitat, crec que ha arribat el moment de dir-lis prou i provocar el relleu, i per això hem de ser forts.


En els darrers anys del Govern del President Pujol es van cometre molts errors, el principal del qual fou l'acceptació de les dures condicions del PP ja fort amb la majoria absoluta.Tot plegat va fer que demanés la baixa de militant de CDC, i molts companys van fer el mateix, suposo que deureu de tenir els números d'aquells anys.

També considero que va ser molt dolent per CDC no afrontar la reforma de la Llei Electoral que l'antic estatut ens donava la competència, i encara ara les eleccions al Parlament es basen en l'Estatut d'Autonomia de 1979, i el repartiment d'escons es fa segons la distribució provincial de les darreres pàgines (mai he entès com el PSC i PSUC de llavors es van deixar colar un gol com aquell, essent majoria a Sau, i que va permetre els 22 anys de govern del President Pujol, al costar literalment el doble de vots un escó per Barcelona respecte Tarragona, Lleida i Girona). Ara crec que jurídicament és gairebé obligatori fer una nova llei electoral catalana, ja que l'Estatut del 1979 està derogat. Pensa que segons com vagin les coses amb el Constitucional, si com espero modifiquen a la baixa l'actual Estatut (jo vaig votar NO atesa la rebaixa feta en la redacció final respecte la proposta del Parlament), cap la possibilitat de trencament de la coalició de Govern i les eleccions anticipades, crec que hi hem d'estar preparats, hem de considerar moltíssim aquesta hipòtesi.

Una nova llei electoral hauria de contemplar les llistes obertes, tal com va dir l'Artur en el darrer paràgraf de la seva conferència del 20 de novembre de 2007, que a més va subratllar en negreta (el guardo en PDF), i vigilar per tal que el repartiment d'escons continui compensant el territori respecte de Barcelona. Respecte a la possibilitat de primàries, com als Estats Units o França, que tan de seguiment de la premsa i interès es mostra a casa nostra, és cosa de cada partit, però l'exemple de transparència i participació ens ha de guiar, hem d'aconseguir transmetre entusias-me als catalans, entusiasme que avui no existeix. Aquest entusiasme només s'assolirà construint un nou projecte polític d'abaix cap a dalt, que la gent s'en senti pare d'alguna manera (així es van estructurar els Estats Units -"La Democràcia a Amèrica", Alexis de Touqueville).


Perdoneu la llargada dels meus comentaris, però tinc la desgràcia de ser políticament passional.

Albert Vidal