Ja hem preparat les esmenes que Refundar Convergència, en tant que col·lectiu proposa i com no podia ser d'altra manera segueix els documents que ja han estat penjats en aquest mateix blog "nou paradigma per al catalanisme" i "fuñll de ruta per a la independència".
Ara cal que siguin assumides per les Agrupacions del partit, perquè el Reglament del Congrés no permet que els delegats puguin presentar-les a títol individual, i menys encara col·lectius com el nostre.
Us adjunto una carta que m'ha fet arribar en resposta a aquests textos d'un dels membres del nostre col·lectiu, que em sembla molt interessant.
J.Fonollosa
Bond ia, Joan,
El text que has passat és el mateix que hi vas posar en el bloc amb l'afegitó del recent estudi de la UOC, que de fet confirma que no estem sols, que hi ha una base social prou àmplia per avançar cap a la plena sobirania, per tant estic molt d'acord amb l'anàlisi i ara per ara no se m'acut res rellevant per afagir-hi.
Ahir em vaig baixar les 4 ponències de la web de CDC, de les que he fet una ullada ràpida gens profunda i m'he començat a llegir amb deteniment la primera, marcant els punts que considero més rellevants, i encara que de forma provisional si que et puc avançar que l'anàlisi històrica és prou acertada i correcta. A més, si pot estar d'acord o no en que s'hagi procedit en el passat d'una determinada manera, vull dir en la modernització d'Espanya, però això ha estat així, és un fet indiscutible, com també que els resultats han estat exitosos i, tal com l'he sentit dir a l'Artur o al President Pujol (ara no recordo qui) Espanya ni ens ho agraïrà ni reconeixerà mai, i CDC ha perdut bous i esquelles en aquest camí, és a dir, ha fet un sacrifici que li ha costat vots i militants (jo en sóc una prova vivent). Molt bé, es va fer bé o no, però es va fer i ara aquesta no és la qüestió, la qüestió és la tria del nou camí a seguir a partir d'ara, vaja, el nou paradigma, i és aquí on discrepo de la ponència oficial primera i on estic d'allò més d'acord amb tu, només la independència ens pot portar no ser anorreats no tan sols políticament o socialment, sinó també econòmicament, només la independència ens pot aportar llibertat i benestar, només cal ser bons administradors dels nostres recursos, com ho són els bascops per posar un exemple: qui conegui com ha evolucionat Euskadi en els darrers 25 anys (jo ho conec, hi he viatjat força sobint) ha de sentir enveja sana de com és de millor (sanejament de l'antigament malmesa Ria del Nervión convertint-la en una meravella amb el Gungenheim, pont de'n Calatrava i el nou Palau de Congresos, nou aeroport també de'n Calatrava popularment conegut per la Paloma, sanejament de sòls industrials greument contaminats, nova xarxa d'autopistes - de peatge amb la diferència que no financen les espanyoles com ho fem nosaltres - i en general un paisatge molt bonic i preservat - Reserva de la Biosfera de l'OKA per posar un exemple -, etc...). Els bascos han sabut administrar els seus recursos mantenint activitat industrial malgrat l'enorme llast d'ETA, fent una diplomàcia internacional molt eficaç (ara l'Unió Europea els ha reconegut el dret a mantenir furs i política fiscal pròpia, en contra del que l'estat espanyol ens ha volgut fer creure i que ha intentat combatre diplomàticament sense saber-ho guanyar - gol, Euskadi 1 i Espanya 0-).
Resumint, el full de ruta ha de contemplar la independència com a fita pel progrés econòmic, de benestar, social i polític del País que volem deixar als nostres fills (jo a les meves 2 filles de 14 i 11 anys en particular).
No sé si quan m'acabi de llegir la primera ponència oficial se m'acudiran més coses, de moment t'aqvanço el que t'he exposat.
M'he fullejat també la quarta i he anat a buscar la proposta de nova llei electoral, i m'he sentit força decebut, i hi haurem d'actuar fort. Es tracta de la proposta "semi" de llistes obertes, del sistema mixt que suposa: aproximadament la meitat dels diputats al Parlament s'escollirien en llistes obertes per circumscripcions electorals i la meitat amb llista tancada elaborada pels partits: EM SEMBLA MALAMENT, sembla que es vulgui canviar tot per que res no canvïi. Estic convençut que el 100% dels diputats han de ser escollits en llistes obertes, com es fa als Estats Units. Sé que és dur per que ho entenguin els polítics professionals actuals, que tots ho són mercès a haver estat inclosos en llistes tancades elaborades sovint pels dirigents dels partits, a qui deuen obediència, o fiscalitzades molt d'aprop. NO, els diputats, els nostres representants hon han de ser dels electors, a qui han de deure major fidelitat que als aparells de partits (recordar el cas del Regne Unit, a on en Tony Blair tenia més problemes per ser convincent amb els diputats del seu propi partit que amb els conservadors en les periòdiques sessions de check&balances de Westminter quan es tractava de la guerra de l'Iraq o en altres espinosos temes, ja que els diputats allà es deuen pel damunt de tot als seus electors, els quals tenen la oportunitat de cantar-los-hi la canya). Hem de donar nosaltres lliçons de democràcia als Estats Units i Regne Unit? o pot-ser hem d'aprendre de la seva secular tradició democràtica? El poder ha de ser del poble o dels partits? a on ha de recaure la sobirania? Per a mi és ESCANDALÓS veure per la televisió com tant en el parlament espanyol o català, a l'hora de les votacions els portanveus parlamentaris aixequen la ma i amb els dits assenyalen als diputats del seu partit que han de votar, com si fossin nens sense cap mena de criteri: NO, els diputats han de respondre SEMPRE a la seva consciència que els ha de dictar el sentiment majoritari dels seus electors, i els partits han de permetre l'agrupació de gent amb un objectiu o projecte força comú o semblant de país. Estic absolutament en contra de la partitocràcia, que és el que tenim ara i en coneixem prou la seva gran capacitat manipuladora amb grans possibilitats de corrupció.
Per a votar el que un senyor indiqui amb els seus dits no cal que els parlamentaris vagin al Parlament, només cal que hi assiteixin 1 representant per partit i que disposi de tants vots com representació hagi obtingut, economitzariem en sous i temps i seria meys hipòcrita.
Resumint: cal anar cap a una nova llei electoral 100% de llistes obertes i que continuï amb la correcció de representació dels territoris menys poblats, cosa que s'ha de tenir en compte en el disseny de les ciorcumscripcions electorals. Farà mal a algú, però ens volem creure la democràcia o no?.
CAL RECORDAR A ALGUNS EL DARRER PARÀGRAF DEL DISCURS DE L'ARTUR DEL 20-N, o és que va ser un brindis al Sol?.
L'enorme pes que els alcaldes tenen a CDC, gent tota ella coneguda i respectada pels seus electors, ens han de fer perdre la por en aquest canvi. Quan visito al meu amic Agustí López en el seu poble, Sort, veig com la gent se l'estima. És a partir d'aquí que hem de construïr i vertebrar la nostra nació. Si has llegit la Democràcia a Amèrica, que fa 200 anys va escriure Alexis de Tocqueville, recordaràs l'enorme pes del municipalisme en la construcció i vertebració dels Estats Units, que es va fer d'abaix a dalt, i copsant-ho es pot entendre l'enorme patriotisme que tenen els nordamericans, ja que la inmensa majoria de ciutadans senten la seva nació com quelcom propi i íntim.
Rep una forta abraçada i ànims. A la propera, més.
Albert Vidal Martí
dilluns, 26 de maig del 2008
dijous, 22 de maig del 2008
La independència és possible
A alguns no ens ha sorprès gaire, però a molts sí.
La UOC ha fet una enquesta per saber què votaria la gent en cas d’un hipotètic referèndum d’independèpencia. I aquest és el resultat:
Votaría SÍ el 36,5%
Votaría NO el 22,1%
S’abstindria el 27,1%
No té el vot decidit el 11,7%
NS/NC 2,6%
Recordem que la UE va exigir per a Montenegro que en un referèndum amb una participació mínima del 50% hi votés a favor un mínim del 55% dels vots.
Per al nostre cas, tot depèn de què faria finalment aquest 11,7% que no ho ha decidit i el 2,6% que no respon: en total, 14,3% dels vots en el cas més desfavorable.
Suposem que s’abstenen tots. Els resultats serien : Participació 58,6 % Vots sí: 62,3% Vots No: 37,7% Conclusió: CATALUNYA INDEPENDENT
Suposem que tots voten NO. Els resultats serien : Participació 72,9 % Vots sí: 50,1% Vots No: 49,9% Conclusió: No es compleixen les condicions de Montenegro, però hi han més vots sí que vots no. La porta queda oberta per a una altra consulta.
Em sembla que no cal fer els números si tots voten que SÍ, oi?
I tot això sense que cap partit ho hagi proposat de veritat (proposar referèndums a sis anys vista és tirar pilotes fora, almenys si no va acompanyat d’un pla seriós i detallat de què s’ha de fer mentrestant).
Conclusió: la independència és possible JA ARA. Que és precisament el que proposem des de Refundar Convergència.
A què estem esperant?
La UOC ha fet una enquesta per saber què votaria la gent en cas d’un hipotètic referèndum d’independèpencia. I aquest és el resultat:
Votaría SÍ el 36,5%
Votaría NO el 22,1%
S’abstindria el 27,1%
No té el vot decidit el 11,7%
NS/NC 2,6%
Recordem que la UE va exigir per a Montenegro que en un referèndum amb una participació mínima del 50% hi votés a favor un mínim del 55% dels vots.
Per al nostre cas, tot depèn de què faria finalment aquest 11,7% que no ho ha decidit i el 2,6% que no respon: en total, 14,3% dels vots en el cas més desfavorable.
Suposem que s’abstenen tots. Els resultats serien : Participació 58,6 % Vots sí: 62,3% Vots No: 37,7% Conclusió: CATALUNYA INDEPENDENT
Suposem que tots voten NO. Els resultats serien : Participació 72,9 % Vots sí: 50,1% Vots No: 49,9% Conclusió: No es compleixen les condicions de Montenegro, però hi han més vots sí que vots no. La porta queda oberta per a una altra consulta.
Em sembla que no cal fer els números si tots voten que SÍ, oi?
I tot això sense que cap partit ho hagi proposat de veritat (proposar referèndums a sis anys vista és tirar pilotes fora, almenys si no va acompanyat d’un pla seriós i detallat de què s’ha de fer mentrestant).
Conclusió: la independència és possible JA ARA. Que és precisament el que proposem des de Refundar Convergència.
A què estem esperant?
dimarts, 20 de maig del 2008
D'acord!
M'he llegit el contingut del blog, i crec que la proposta d'obviar el referèndum i carregant el pes de l'acte d'autodeterminació al Parlament, ja que això seria la conseqüència de l'aplicació immediata dels punts del programa electoral que farien referència a l'autodeterminació o independència dels partits polítics nacionalistes que haurien concorregut a les eleccions, és de pura lògica. En Macià va proclamar la República Catalana desprès de coneixer-se els resultats electorals de les eleccions MUNICIPALS, que ni tan sols eren generals, i aquest és el procediment que cal recòrrer. Jugar correctament aquesta carta ens situaria en avantatge respecte a la proposta de referèndum pel 2014 d'ERC, ja que pura lògica la proposta parlamentària és clarament més pràctica i millor.
Estic absolutament d'acord en que la base de discussió per la independència ha de ser l'econòmic, el maltracte crònic que l'estat espanyol ens depara a tots els que vivim a Catalunya, i que afecta a la qualitat de vida de tots els que hi vivim, de socarrel generacional, immigrats als anys 50 i 60 d'Andalusia, Múrcia, Extremadura, Aragó etc., com dels nouvinguts, magribins, subsaharians, llatinoamericans, de l'Europa de l'Est, etc. La sanitat, ensenyament, infrastructures, medi ambient, etc., ens afecta a tots. A més a més, des de petit sempre he considerat que no he nascut nacionalista, que m'ho han obligat a ser amb les endèmiques humiliacions, més grosses o petites, molt o poc simbòliques, sempre culturals i sovint econòmiques.
Com veig que aquests punts ja s'inclouen en les ponències aprobades aquest cap de setmana, ja veig que s'està preparant el camí per tal que faci efectiu el compromís adquirit vers vosaltres de tornar-me a fer militant de CDC, i em sento empès pèr la terrible ineficàcia i incompetència que amb tot descaro juntament amb baralles internes emana dia si i altre també del Govern de la Generalitat, crec que ha arribat el moment de dir-lis prou i provocar el relleu, i per això hem de ser forts.
En els darrers anys del Govern del President Pujol es van cometre molts errors, el principal del qual fou l'acceptació de les dures condicions del PP ja fort amb la majoria absoluta.Tot plegat va fer que demanés la baixa de militant de CDC, i molts companys van fer el mateix, suposo que deureu de tenir els números d'aquells anys.
També considero que va ser molt dolent per CDC no afrontar la reforma de la Llei Electoral que l'antic estatut ens donava la competència, i encara ara les eleccions al Parlament es basen en l'Estatut d'Autonomia de 1979, i el repartiment d'escons es fa segons la distribució provincial de les darreres pàgines (mai he entès com el PSC i PSUC de llavors es van deixar colar un gol com aquell, essent majoria a Sau, i que va permetre els 22 anys de govern del President Pujol, al costar literalment el doble de vots un escó per Barcelona respecte Tarragona, Lleida i Girona). Ara crec que jurídicament és gairebé obligatori fer una nova llei electoral catalana, ja que l'Estatut del 1979 està derogat. Pensa que segons com vagin les coses amb el Constitucional, si com espero modifiquen a la baixa l'actual Estatut (jo vaig votar NO atesa la rebaixa feta en la redacció final respecte la proposta del Parlament), cap la possibilitat de trencament de la coalició de Govern i les eleccions anticipades, crec que hi hem d'estar preparats, hem de considerar moltíssim aquesta hipòtesi.
Una nova llei electoral hauria de contemplar les llistes obertes, tal com va dir l'Artur en el darrer paràgraf de la seva conferència del 20 de novembre de 2007, que a més va subratllar en negreta (el guardo en PDF), i vigilar per tal que el repartiment d'escons continui compensant el territori respecte de Barcelona. Respecte a la possibilitat de primàries, com als Estats Units o França, que tan de seguiment de la premsa i interès es mostra a casa nostra, és cosa de cada partit, però l'exemple de transparència i participació ens ha de guiar, hem d'aconseguir transmetre entusias-me als catalans, entusiasme que avui no existeix. Aquest entusiasme només s'assolirà construint un nou projecte polític d'abaix cap a dalt, que la gent s'en senti pare d'alguna manera (així es van estructurar els Estats Units -"La Democràcia a Amèrica", Alexis de Touqueville).
Perdoneu la llargada dels meus comentaris, però tinc la desgràcia de ser políticament passional.
Albert Vidal
Estic absolutament d'acord en que la base de discussió per la independència ha de ser l'econòmic, el maltracte crònic que l'estat espanyol ens depara a tots els que vivim a Catalunya, i que afecta a la qualitat de vida de tots els que hi vivim, de socarrel generacional, immigrats als anys 50 i 60 d'Andalusia, Múrcia, Extremadura, Aragó etc., com dels nouvinguts, magribins, subsaharians, llatinoamericans, de l'Europa de l'Est, etc. La sanitat, ensenyament, infrastructures, medi ambient, etc., ens afecta a tots. A més a més, des de petit sempre he considerat que no he nascut nacionalista, que m'ho han obligat a ser amb les endèmiques humiliacions, més grosses o petites, molt o poc simbòliques, sempre culturals i sovint econòmiques.
Com veig que aquests punts ja s'inclouen en les ponències aprobades aquest cap de setmana, ja veig que s'està preparant el camí per tal que faci efectiu el compromís adquirit vers vosaltres de tornar-me a fer militant de CDC, i em sento empès pèr la terrible ineficàcia i incompetència que amb tot descaro juntament amb baralles internes emana dia si i altre també del Govern de la Generalitat, crec que ha arribat el moment de dir-lis prou i provocar el relleu, i per això hem de ser forts.
En els darrers anys del Govern del President Pujol es van cometre molts errors, el principal del qual fou l'acceptació de les dures condicions del PP ja fort amb la majoria absoluta.Tot plegat va fer que demanés la baixa de militant de CDC, i molts companys van fer el mateix, suposo que deureu de tenir els números d'aquells anys.
També considero que va ser molt dolent per CDC no afrontar la reforma de la Llei Electoral que l'antic estatut ens donava la competència, i encara ara les eleccions al Parlament es basen en l'Estatut d'Autonomia de 1979, i el repartiment d'escons es fa segons la distribució provincial de les darreres pàgines (mai he entès com el PSC i PSUC de llavors es van deixar colar un gol com aquell, essent majoria a Sau, i que va permetre els 22 anys de govern del President Pujol, al costar literalment el doble de vots un escó per Barcelona respecte Tarragona, Lleida i Girona). Ara crec que jurídicament és gairebé obligatori fer una nova llei electoral catalana, ja que l'Estatut del 1979 està derogat. Pensa que segons com vagin les coses amb el Constitucional, si com espero modifiquen a la baixa l'actual Estatut (jo vaig votar NO atesa la rebaixa feta en la redacció final respecte la proposta del Parlament), cap la possibilitat de trencament de la coalició de Govern i les eleccions anticipades, crec que hi hem d'estar preparats, hem de considerar moltíssim aquesta hipòtesi.
Una nova llei electoral hauria de contemplar les llistes obertes, tal com va dir l'Artur en el darrer paràgraf de la seva conferència del 20 de novembre de 2007, que a més va subratllar en negreta (el guardo en PDF), i vigilar per tal que el repartiment d'escons continui compensant el territori respecte de Barcelona. Respecte a la possibilitat de primàries, com als Estats Units o França, que tan de seguiment de la premsa i interès es mostra a casa nostra, és cosa de cada partit, però l'exemple de transparència i participació ens ha de guiar, hem d'aconseguir transmetre entusias-me als catalans, entusiasme que avui no existeix. Aquest entusiasme només s'assolirà construint un nou projecte polític d'abaix cap a dalt, que la gent s'en senti pare d'alguna manera (així es van estructurar els Estats Units -"La Democràcia a Amèrica", Alexis de Touqueville).
Perdoneu la llargada dels meus comentaris, però tinc la desgràcia de ser políticament passional.
Albert Vidal
dilluns, 19 de maig del 2008
Consell Nacional de CDC, 17 de maig
En aquesta adreça teniu una notícia relacionada amb el Consell Nacional de dissabte.
http://wwww.avui.cat/article/mon_politica//30545/refundar/convergencia/confia/saprovi/urgent/plantejament/sobiranista.html
Poc a poc anem fent camí...
http://wwww.avui.cat/article/mon_politica//30545/refundar/convergencia/confia/saprovi/urgent/plantejament/sobiranista.html
Poc a poc anem fent camí...
divendres, 16 de maig del 2008
Ja tenim ponències!
Feia dies que no teníem cap contacte, però és que la dinàmica de les coses ho imposava: després de les aportacions fetes per tothom, calia esperar a que les comissions redactores fessin els seus projectes de ponència. Ara ja els tenim i el proper dissabte al Consell Nacional les aprovarà, com a text base per a la discussió.
Mentrestant, han anat sortint a la premsa notícies diverses sobre el Congrés, però que tenien més a veure amb la baralla per les cadires que amb el debat per les idees.
Nosaltres no actuem així. Nosaltres volem que CDC sigui una força al servei del país, i per tant volem que adopti les decisions i les polítiques que Catalunya necessita, amb independència de qui les dugui a terme: les persones que han de liderar el partit han de ser aquelles que han defensat les idees i propostes que hagin esdevingut majoritàries. Discutir si X serà o no a l'executiva, sense saber què és el que es vol fer, és posar el carro davant dels bous i contribuir al desencís de la gent amb la política.
Cal per tant treballar per tal que el proper Congrés de CDC sigui un èxit, la qual cosa no és el mateix que fer que triomfin les propostes dels companys que ara ocupen les responsabilitats de direcció.
L'èxit del Congrés rau sobretot en que les seves conclusions i decisions, siguin les que siguin, hagin estat fruit d'un debat obert, transparent i exquisidament democràtic, tan lluny de les unanimitats "a la búlgara" com del penós espectacle públic que altres partits estan donant.
Si això és així, el Congrés serà un èxit siguin quines siguin les decisions que s'acabin prenent.
Així doncs el que cal és estudiar els textos seriosament i veure fins a quin punt s'ajusten o no als nostres plantejaments, per tal de presentar les esmenes corresponents si s'escau; us demano per tant que em feu arribar les vostres opinions i propostes i vehicularem les que hagin obtingut un consens més gran a través de les esmenes que presentarem els delegats al Congrés.
Precisament perquè creiem en el treball seriós i responsable, no en faig ara cap valoració, que seria precipitada. Temps hi haurà de fer-les.
Mentrestant, han anat sortint a la premsa notícies diverses sobre el Congrés, però que tenien més a veure amb la baralla per les cadires que amb el debat per les idees.
Nosaltres no actuem així. Nosaltres volem que CDC sigui una força al servei del país, i per tant volem que adopti les decisions i les polítiques que Catalunya necessita, amb independència de qui les dugui a terme: les persones que han de liderar el partit han de ser aquelles que han defensat les idees i propostes que hagin esdevingut majoritàries. Discutir si X serà o no a l'executiva, sense saber què és el que es vol fer, és posar el carro davant dels bous i contribuir al desencís de la gent amb la política.
Cal per tant treballar per tal que el proper Congrés de CDC sigui un èxit, la qual cosa no és el mateix que fer que triomfin les propostes dels companys que ara ocupen les responsabilitats de direcció.
L'èxit del Congrés rau sobretot en que les seves conclusions i decisions, siguin les que siguin, hagin estat fruit d'un debat obert, transparent i exquisidament democràtic, tan lluny de les unanimitats "a la búlgara" com del penós espectacle públic que altres partits estan donant.
Si això és així, el Congrés serà un èxit siguin quines siguin les decisions que s'acabin prenent.
Així doncs el que cal és estudiar els textos seriosament i veure fins a quin punt s'ajusten o no als nostres plantejaments, per tal de presentar les esmenes corresponents si s'escau; us demano per tant que em feu arribar les vostres opinions i propostes i vehicularem les que hagin obtingut un consens més gran a través de les esmenes que presentarem els delegats al Congrés.
Precisament perquè creiem en el treball seriós i responsable, no en faig ara cap valoració, que seria precipitada. Temps hi haurà de fer-les.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)